Escut i bandera de les valls d’Àneu

L’any 1989, el Consell Cultural de els Valls d’Àneu, sol·licitava de la Societat Catalana de Genealogia i sigil·lografia i de l’associació Catalana de vexil·lologia, respectivament, l’escut i la bandera de les valsl d’Àneu. L’informe emès s’aprovà posteriorment per la junta del Consell Cultural el dia 16 de desembre de 1989. Un dels motius que els adornaven era la flor de neu, una flor estimada, apreciada i venerada per tots els pirinencs. Els estudis, però, de l’eminent lingüista Joan Coromines que progressivament va publicar en la magna obra Onomasticon Cataloniae, el volum II, pag. 192, aparegut el 1994, explicita en l’entrada Àneu, vall d’ la procedència d’aquest nom del fitotopònim basc “anabi”, és a dir nabiu. Vaccinium myrtillus, una singular planta pirinenca de flors d’un verd pàlid rosat i fruits rodons, de color negre blavós. D’acord amb aquesta informació, el Consell Cultural de les Valls d’Àneu, és a dir, de les valls del nabiu i amb el ferm propòsit de recuperar identitat, demanava de reconsiderar la proposta inicial per tal de substituir la flor de neu pel nabiu densament representat en les seves muntanyes. La nova proposta era aprovada per la Junta del Consell Cultural el novembre de 1995 i, els nabius, com a motiu distintiu de les valls, foren utilitzats per primer cop com a logotip emblemàtic del cinquè aniversari de la revista Àrnica.

L’escut

L’escut heràldic de les valls d’Àneu, s’organitza i blasona de la manera següent: Armes: Escut caironat: d’argent, una vall de sinople sobremuntada d’un ram de nabiu de sinople fruitat de sable.

Escut

La bandera

La bandera de les valls serà apaisada, verda, de proporcions 2×3, amb una ram blanc fruitat de quatre nabius negres —un per cada municipi aneuenc (Alt Àneu, Esterri d’Àneu, Espot i La Guingueta d’Àneu)— coronats de blanc, tots quatre situats al centre.

Bandera